La dinámica histórica de les relacions socioambientals II: La història a remolc de l’energia

Hola de nou! Avui continuaré parlant sobre les relacions entre societat i medi ambient durant l’època contemporània. Comentaré dos documents sobre la relació de l’energia amb la societat i els seus efectes sobre la natura.

La dinámica histórica de les relacions socioambientals II: La història a remolc de l’energia

Patrick Geddes (1890) va ser un biòleg escocès vinculat al món de la geografia. Estava interessat en buscar solucions per als problemes plantejats per la indústria, i volia trobar el recolzament científic per tal de millorar les ciutats. Es fixà que a partir de la Revolució Industrial, el consum energètic es dispara.

La historia va a remolc de l’energia, fins que els usos d’aquesta entren en crisi, primer pels seus impactes socioambientals i després per la disminució dels recursos energètics.

Els límits al creixement (en anglès The Limits to Growth) són una declaració encarregat al MIT pel Club de Roma, una associació internacional creada el 8 d'abril de 1968 amb base a Alemanya que tracta amb diferents qüestions de política internacional i va ser fundada per Alexander King i Aurelio Peccei, que va ser publicat el 1972, poc abans de la primera crisi del petroli. L'autora principal de l'informe, en què col · laborar 17 professionals, va ser Donella Meadows, biofísica i científica ambiental, especialitzada en dinàmica de sistemes. Feien prediccions de futur sobre els problemes de la humanitat a llarg termini.

·         Primer informe de Medows (1972)

Si l’actual increment de població mundial, industrialització, contaminació, producció d’aliments i l’explotació dels recursos naturals es mantenia d’aquella manera, s’arribaria als límits absoluts del creixement de la Terra en els pròxims 100 anys. Alerta sobre l’existència de límits biofísics en el planeta pel desmesurat creixement dels sistemes socioeconòmics ja que amb l’expansió econòmica posterior a la II Guerra Mundial les emissions de CO2 van pujar molt. El principal problema era el creixement demogràfic.

·         Segon informe de Medows (1992)

Confirmava la tesis inicial, i afirmava que havíem sobrepassat certs límits irreversibles. A més, es va adonar que el principal problema era el problema ambiental de l’emissió de contaminants.

A partir de tot això es creen unes projeccions de futur segons els possibles creixements de consum energètic. A partir de 1960 es produeix un increment exponencial de les emissions a causa de la Revolució Industrial. Aquest estudi predeix tres possibles situacions:

1.    1. Pot passar que continuïn els possibles creixements.

2.    2. Que es produeixi una aturada i la contaminació s’estabilitzi.

3.  3. Continua l’augment sense créixer tant però un cop hagi passat un temps, el sistema tecnològic ja haurà reaccionat i la contaminació disminuirà.

Si es donés l’opció 1, a partir de l’any 50 s’arribarà a una crisi important. S’arribarà a una situació de col·lapse i la contaminació baixarà en picat, ja que s’hauran de tancar fabriques, etc. Per tant l’únic escenari de futur desitjable és el 2 o el 3. A partir de l’any 2000 s’ha de començar a actuar per tal de millorar la situació socioambiental.

Així es demostra la importància de com actuem en el present i la manera de com afectarà a les generacions futures. En el pròxim post explicaré quin és el moment que estem vivint respecte amb el medi ambient: un punt d’inflexió o de canvis de tendència en les formes de relació social i física. Adeu!