Copyright ©. Amb la tecnologia de Blogger.

Els geòlegs adverteixen que Espanya podria patir "pròximament" un terratrèmol destructiu

dilluns, 28 de febrer del 2011

 Primer de tot m'agradaria que em disculpèssiu per haver tardat tant en publicar la nova entrada, però per qüestions diverses se m'ha fet impossible. Bé a continuació us deixa amb una interesant i preocupant notícia per al futur del nostre país. Al final de tot us faré un petit resum de la situació meteorològica.

EUROPA PRESS / Madrid

El president del Col·legi Oficial de Geòlegs (ICOG), Luis Suárez, ha advertit que encara que Espanya no viu un moment "especialment intens en sismes", un terratrèmol destructiu podria arribar "pròximament, en un futur no gaire llunyà". Segons les estadístiques, Espanya registra un gran terratrèmol destructiu cada 70 anys. L'últim es va produir el 1884. Andalusia i Múrcia són les zones de més risc, tenint en compte que Espanya està en una zona d'activitat sísmica moderada.
"Avui encara no disposem d'instruments per saber amb precisió quan s'originarà un terratrèmol, per això es recorre a l'estadística històrica", ha explicat Suárez.
Si s'arriba a produir un sisme d'aquestes característiques, Suárez considera que, encara que els danys són "inevitables", Espanya podria afrontar-lo "amb garanties", ja que els últims anys s'han aplicat amb rigor mesures antisísmiques en pilars, bigues i envans mitjançant armadures més resistents i reforços en la cimentació.

L'últim, el Nadal del 1884
L'últim terratrèmol de gran intensitat es va produir el 25 de desembre de 1884 a Arenas del Rey (Granada), amb una magnitud d'entre 6,5 i 6,7 graus en l'escala Richter. En aquella ocasió van morir 900 persones, 2.000 van resultar ferides i més d'un miler de cases van quedar destruïdes. Des d'aleshores, segons Suárez, "gairebé cada dia es registren microterratrèmols al sud peninsular, però cap de rellevant, ja que no solen superar els 4 graus en l'escala de Ritcher".
El terratrèmol més important que es va produir a Espanya va ser a Torrevella (Alacant) el 1829. El sisme va tenir una intensitat de 6,9 graus en l'escala Richter i va deixar 400 morts. En els últims 600 anys hi ha hagut una desena de terratrèmols de gran magnitud a Espanya.

Font: El  Periòdico de Catalunya

SEGUIMENT DE LA SITUACIÓ

 Després de passar un vespre mogudet al camp de Tarragona i sobretot a les muntanyes de Prades amb neu que s'ha presentat fins als 500 msnm, ens espera una nit gèlida i uns propers dies també d'hivern, però amb molt poca definició de models, per la qual cosa no m'aventuraré a fer prediccions per al que pugui passar d'aquí a 7 dies si els models encara no es posen d'acord amb el que passarà aquest proper dijous, que a hores d'ara es presenta una jornada realment interessant.

Bé, demà serà una jornada amb temperatures més baixes , tant les mínimes com les màximes, i un altre cop a la tarda amb possible creixement de nuvolades, que a diferència d'avui, no han de produir cap mena de xafec ja que  el vent de mestral se'ls emportarà rapidament.

Dimecres La temperatura mínima tornarà a caure bé semblant a demà al matí però amb remuntada a la tarda, encara que no gaire. A partir de la nit i bona part de dijous tindrem l'influència d'un rebuf , sobretot a la costa central i prelitoral on es pode repetir enfarinadesa cotes a partir de 600 - 700 msnm.
Us deixo la imatge del dia: posta de sol des de Vilanova i la Geltrú


No m'allargo més, ja que amb els models que hi han és arriscat fer una previsió fins i tot a 3 dies vista.

Res més per part meva, Salut i Meteo!

Read more...

GEOGRAFIA I CLIMA DEL GARRAF

dilluns, 21 de febrer del 2011

En cosntrucció

Read more...

APARELLS DE MEDICIÓ METEOROLÒGICA

Aparells

 

Caseta meteorològica

1) Situació:
El terreny ha de ser pla, sense obstacles a prop (edificis, arbres...) i envoltat d'una àrea amb gespa(a ser possible). Cal determinar la latitud, la longitud i l'alçària on es troba l'estació.
2) Instal·lacions:
· Exteriors:
Caseta meteorològica: Ben ventilada i de color blanc. La plataforma de la base ha d'estar a 1'20 m del terra i el lloc per col·locar els aparells de mesura de la temperatura, humitat i evaporació a 1'50 m del terra.

El termòmetre



El termòmetre és un instrument que ens serveix per a obtenir la temperatura. La majoria de termòmetres que trobem són els de mercuri: aquests es basen en la dilatació que pateix el mercuri dins un estret tub de vidre. La dilatació és produïda per efecte de la calor sobre la matèria: la calor augmenta el volum i el fred el disminueix. Això fa que el mercuri puji i baixi dins del estret tub de vidre. No hi ha cap forma fàcil de fer-ne un a casa, així que és més adient comprar-ne un; no són gaire cars i hi ha molts llocs on els venen. Trobareu diversos tipus de termòmetres (digitals, de mercuri, ...), però si el que mirem és l'objectiu d'aquest termòtres hi ha dos tipus. El termòmetre clàssic amb una columna de mercuri que ens indica la temperatura actual.
El termòmetre de màxima i mínima: Són uns termòmetres que tenen dos petits ferros dins el tub de forma que ens indiquen la temperatura màxima i la mínima fins al moment en que mirem el termòmetre. Aquests termòmetres tenen un dipòsit d'alcohol i tot seguit mercuri; aquests petits ferros es troben a l'extrem del mercuri de forma que quan aquest es dilata o es contrau empeny a aquests ferros fins al punt on la temperatura ha arribat a ser màxima o mínima, de forma que quan nosaltres mirem el termòmetre veiem aquests petits ferros en els límits a on ha arribat el mercuri. 

El baròmetre



El baròmetre ens ajuda a mesurar la pressió atmosfèrica. Aquest aparell és molt útil perque observant pujades i baixades de pressió podem tenir una idea del temps que s'acosta. Generalment el baròmetre indica la pressió en mil·libars, tot i que podria ser possible trobar-los en altres mesures. Els baròmetres, al contrari de la majoria d'aparells meteorològics, el podem deixar dins de casa; no cal treure'l a l'exterior. Hi ha diversos tipus de baròmetres, però potser els més coneguts són el de mercuri i els aneroides. Els baròmetres de mercuri es troben basats en els experiments de Torricelli (investigueu sobre els seus experiments si voleu saber què va fer!). Els baròmetres aneroides es basen en la deformació que produeix la pressió sobre una caixa metal·lica buida i hermèticament tancada. La veritat és que els baròmetres no són molt econòmics. Una forma de fer-vos un baròmetre a casa és la següent: agafeu un recipient que no feu servir que no sigui gaire gran, tapeu-lo hermèticament amb un fina capa de plàstic o làtex que sigui elàstica. Si heu tapat bé el recipient, les diferències de pressió que s'establiran entre l'interior del recipient i l'exterior farà que la capa de làtex s'infli i es desinfli depenent de si la pressió baixa o puja. Correcció de les lectures de pressió dels baròmetres de mercuri

L'higròmetre



L'aparell que ens mesura la humitat relativa és l'higròmetre. L'aire accepta una determinada quantitat de vapor d'aigua, per saber quin tant per cent d'aigua ha acceptat l'aire només ens cal l'higròmetre. L'higròmetre més habitual és el de cabell. Es fonamenta en la propietat que tenen els cabells de dilatar-se o acurtar-se en variar l'humitat relativa; per a fer això cal haver desengreixat els cabells primer amb un bany d'alcohol o éter. Poden fer-se servir cabells humans o de cavall. Els higròmetres són més econòmics que els baròmetres. Podem construir-nos un higròmetre de cabell amb un ble de cabells prèviament desengreixat (tal i com s'ha explicat abans). Enganxem una petita plomada a una banda del ble de cabells (pot ser una petita fusta amb un clau que farem servir de indicador) i usem l'altra banda del ble de cabells per a penjar-ho en un lloc i ho deixem en vertical. Per a regular-ho podem fer servir aquest mètode, fiquem el nostre muntatge en una galleda que tingui a dins un recipient amb aigua molt calenta i tapem la galleda. Al cap d'una estona (una hora), s'haurà aconseguit dins el cub el punt màxim d'humitat (saturació) i maracrem el 100 en la nostra escala. Per a marcar el zero en la escala només haurem de ficar el nostre higròmetre dins una galleda amb calç viva molt fresca i al cap de 24 hores ja tenim el zero en l'escala. Higròmetre o sicròmetre
La humitat relativa de l'aire es pot mesurar amb un higròmetre o amb un sicròmetre. El primer té l'avantatge de que dóna directament les dades i de que és força més econòmic però no és gaire precís. El segon consta de dos termòmetres: un sec i un altre amb el dipòsit de mercuri recobert d'una roba que parteix d'un petit dipòsit amb aigua i que té la funció de mullar contínuament el termòmetre. Per saber la humitat relativa de l'aire cal conèixer la temperatura en els dos termòmetres, es fa la diferència i es mira en la taula que porta l'aparell. Encara que el primer dia la utilització del sicròmetre és més complexa que la de l'higròmetre, a la llarga compensa perquè les dades que ens dóna són molt més fiables.

El pluviòmetre

Per a mesurar la precipitació per unitat d'espai tenim el pluviòmetre. És important tenir en compte que el pluviòmetre recull tot tipus de precipitació: neu, aigua, calamarsa... Hi ha diversos tipus de pluviòmetres. El més usat és el de Hellmann que consisteix en un recipient en forma de tub cilíndric que te una boca bisellada i un diàmetre de 159,6 mm que correspon a una superfície de 200 cm2. Dintre del pluviòmetre de Hellmann hi ha un petit recipient que rep tota l'aigua que recull el pluviòmetre. Tot just quan ha acabat de ploure és vessa l'aigua en una proveta per saber quants militres d'aigua han caigut i es divideix per 200 cm2, de forma que s'obté la quantitat de precipitació en militres per centímtre quadrat. Pasar-ho a litres per metre quadrat és molt fàcil, tenint en compte que: 1000 mililitres = 1 litre
10000 cm2 = 1 m2
Fer-se un pluviòmetre és molt fàcil! L'única cosa que hem de fer és calcular la superfície de la boca del nostre recipient on recollirem l'aigua de pluja. Després abocarem l'aigua recollida en una proveta on mesurarem el volum d'aigua que ha caigut i farem els càlculs pertinents.

El penell

Un clàssic de la meteorologia. L'anemoscopi o el penell ens indiquen la direcció d'on prové el vent. Us en podeu fer un a casa, segur que trobareu mil i una formes de fer-lo.

L'anemòmetre

L'anemòmetre ens permet saber la velocitat del vent. La tecnologia que s'usa és la mateixa que fa cents d'anys. Es fa servir un molinet que gira en funció de la força del vent, aquest va unit a un comptakilòmetres ja graduat, que ens dóna la velocitat del vent. La veritat és que fer-se un anemòmetre no és molt costós ni molt difícil. 
  
  
 

Read more...

APARELLS DE MEDICIÓ METEOROLÒGICA

Aparells

 

Caseta meteorològica

1) Situació:
El terreny ha de ser pla, sense obstacles a prop (edificis, arbres...) i envoltat d'una àrea amb gespa(a ser possible). Cal determinar la latitud, la longitud i l'alçària on es troba l'estació.
2) Instal·lacions:
· Exteriors:
Caseta meteorològica: Ben ventilada i de color blanc. La plataforma de la base ha d'estar a 1'20 m del terra i el lloc per col·locar els aparells de mesura de la temperatura, humitat i evaporació a 1'50 m del terra.

El termòmetre



El termòmetre és un instrument que ens serveix per a obtenir la temperatura. La majoria de termòmetres que trobem són els de mercuri: aquests es basen en la dilatació que pateix el mercuri dins un estret tub de vidre. La dilatació és produïda per efecte de la calor sobre la matèria: la calor augmenta el volum i el fred el disminueix. Això fa que el mercuri puji i baixi dins del estret tub de vidre. No hi ha cap forma fàcil de fer-ne un a casa, així que és més adient comprar-ne un; no són gaire cars i hi ha molts llocs on els venen. Trobareu diversos tipus de termòmetres (digitals, de mercuri, ...), però si el que mirem és l'objectiu d'aquest termòtres hi ha dos tipus. El termòmetre clàssic amb una columna de mercuri que ens indica la temperatura actual.
El termòmetre de màxima i mínima: Són uns termòmetres que tenen dos petits ferros dins el tub de forma que ens indiquen la temperatura màxima i la mínima fins al moment en que mirem el termòmetre. Aquests termòmetres tenen un dipòsit d'alcohol i tot seguit mercuri; aquests petits ferros es troben a l'extrem del mercuri de forma que quan aquest es dilata o es contrau empeny a aquests ferros fins al punt on la temperatura ha arribat a ser màxima o mínima, de forma que quan nosaltres mirem el termòmetre veiem aquests petits ferros en els límits a on ha arribat el mercuri. 

El baròmetre



El baròmetre ens ajuda a mesurar la pressió atmosfèrica. Aquest aparell és molt útil perque observant pujades i baixades de pressió podem tenir una idea del temps que s'acosta. Generalment el baròmetre indica la pressió en mil·libars, tot i que podria ser possible trobar-los en altres mesures. Els baròmetres, al contrari de la majoria d'aparells meteorològics, el podem deixar dins de casa; no cal treure'l a l'exterior. Hi ha diversos tipus de baròmetres, però potser els més coneguts són el de mercuri i els aneroides. Els baròmetres de mercuri es troben basats en els experiments de Torricelli (investigueu sobre els seus experiments si voleu saber què va fer!). Els baròmetres aneroides es basen en la deformació que produeix la pressió sobre una caixa metal·lica buida i hermèticament tancada. La veritat és que els baròmetres no són molt econòmics. Una forma de fer-vos un baròmetre a casa és la següent: agafeu un recipient que no feu servir que no sigui gaire gran, tapeu-lo hermèticament amb un fina capa de plàstic o làtex que sigui elàstica. Si heu tapat bé el recipient, les diferències de pressió que s'establiran entre l'interior del recipient i l'exterior farà que la capa de làtex s'infli i es desinfli depenent de si la pressió baixa o puja. Correcció de les lectures de pressió dels baròmetres de mercuri

L'higròmetre



L'aparell que ens mesura la humitat relativa és l'higròmetre. L'aire accepta una determinada quantitat de vapor d'aigua, per saber quin tant per cent d'aigua ha acceptat l'aire només ens cal l'higròmetre. L'higròmetre més habitual és el de cabell. Es fonamenta en la propietat que tenen els cabells de dilatar-se o acurtar-se en variar l'humitat relativa; per a fer això cal haver desengreixat els cabells primer amb un bany d'alcohol o éter. Poden fer-se servir cabells humans o de cavall. Els higròmetres són més econòmics que els baròmetres. Podem construir-nos un higròmetre de cabell amb un ble de cabells prèviament desengreixat (tal i com s'ha explicat abans). Enganxem una petita plomada a una banda del ble de cabells (pot ser una petita fusta amb un clau que farem servir de indicador) i usem l'altra banda del ble de cabells per a penjar-ho en un lloc i ho deixem en vertical. Per a regular-ho podem fer servir aquest mètode, fiquem el nostre muntatge en una galleda que tingui a dins un recipient amb aigua molt calenta i tapem la galleda. Al cap d'una estona (una hora), s'haurà aconseguit dins el cub el punt màxim d'humitat (saturació) i maracrem el 100 en la nostra escala. Per a marcar el zero en la escala només haurem de ficar el nostre higròmetre dins una galleda amb calç viva molt fresca i al cap de 24 hores ja tenim el zero en l'escala. Higròmetre o sicròmetre
La humitat relativa de l'aire es pot mesurar amb un higròmetre o amb un sicròmetre. El primer té l'avantatge de que dóna directament les dades i de que és força més econòmic però no és gaire precís. El segon consta de dos termòmetres: un sec i un altre amb el dipòsit de mercuri recobert d'una roba que parteix d'un petit dipòsit amb aigua i que té la funció de mullar contínuament el termòmetre. Per saber la humitat relativa de l'aire cal conèixer la temperatura en els dos termòmetres, es fa la diferència i es mira en la taula que porta l'aparell. Encara que el primer dia la utilització del sicròmetre és més complexa que la de l'higròmetre, a la llarga compensa perquè les dades que ens dóna són molt més fiables.

El pluviòmetre

Per a mesurar la precipitació per unitat d'espai tenim el pluviòmetre. És important tenir en compte que el pluviòmetre recull tot tipus de precipitació: neu, aigua, calamarsa... Hi ha diversos tipus de pluviòmetres. El més usat és el de Hellmann que consisteix en un recipient en forma de tub cilíndric que te una boca bisellada i un diàmetre de 159,6 mm que correspon a una superfície de 200 cm2. Dintre del pluviòmetre de Hellmann hi ha un petit recipient que rep tota l'aigua que recull el pluviòmetre. Tot just quan ha acabat de ploure és vessa l'aigua en una proveta per saber quants militres d'aigua han caigut i es divideix per 200 cm2, de forma que s'obté la quantitat de precipitació en militres per centímtre quadrat. Pasar-ho a litres per metre quadrat és molt fàcil, tenint en compte que: 1000 mililitres = 1 litre
10000 cm2 = 1 m2
Fer-se un pluviòmetre és molt fàcil! L'única cosa que hem de fer és calcular la superfície de la boca del nostre recipient on recollirem l'aigua de pluja. Després abocarem l'aigua recollida en una proveta on mesurarem el volum d'aigua que ha caigut i farem els càlculs pertinents.

El penell

Un clàssic de la meteorologia. L'anemoscopi o el penell ens indiquen la direcció d'on prové el vent. Us en podeu fer un a casa, segur que trobareu mil i una formes de fer-lo.

L'anemòmetre

L'anemòmetre ens permet saber la velocitat del vent. La tecnologia que s'usa és la mateixa que fa cents d'anys. Es fa servir un molinet que gira en funció de la força del vent, aquest va unit a un comptakilòmetres ja graduat, que ens dóna la velocitat del vent. La veritat és que fer-se un anemòmetre no és molt costós ni molt difícil. 
  
  
 

Read more...

La primavera ha començat als Estats Units amb temperatures 15-20 graus més elevades del nomal per l'època

dissabte, 19 de febrer del 2011


Mentre que Canadà i Alaska són els escenaris de les urpes de l'intens fred, una àmplia zona del Centre - Est dels territoris dels EUA pateixen una fase càlida anormal per la època, a causa de l’augment de les masses d'aire procedents de Mèxic. El màxim valor assolit ahir (divendres, 18 de febrer) és molt destacable tenint en compte l’època que és.
A Texas, fins i tot han superat els 30 graus a San Angelo, mentre que prop de 27 graus es van mesurar a la ciutat d'Oklahoma. Aquests són alguns dels valors més significatius d’aquest episodi que s’estén de Kansas a Missouri fins a  Geòrgia i Maryland: Wichita 25,6°C, St. Louis i Topeka 24,4°C, Dodge City 23,9°C, Augusta 23,3°C, Atlanta i Washington/Reagan 22,2°C, Baltimore 21,7°C.
A continuació cito alguns dels valors mitjans màxims de les diferents ciutats citades anteriorment durant el mes de Febrer: Atlanta 12,8°C, Oklahoma City 11,2°C, Wichita e Washington 7,7°C, Baltimore 6,5°C, St. Louis 5,9°C.  Sembla mentida que de l’hivern brusc que patia EUA haguem passat a una primavera anticipada a la mateixa ciutat de Nova York, amb 20ºC de màxima. De moment sembla que el calor té ganes de disminuir a la costa Nord – Oriental, però sense que el fred es deixi veure com ho ha fet durant l’hivern. 

Mapa de temperatures màximes enregistrades ahir, 18 de febrer


 Fonts: meteo giornale


Pel que fa a nosaltres no sembla tampoc que el fred ens vulgui afectar, més aviat sembla tot el contrari.
Els moviments que tendeix a fer l'anticicló a cada actualització no són els favorables per a teniu una entrada freda per a despedir aquest hivern, que en el meu entendre ha estat normal en quan a fred i sec en quan a precipitació. Encara que molta gent pensa que aquest hivern ha estat càlid, al menys a qui aVilanova i la Geltrú hem registrat temperatures mínimes normals per l'època de l'any ( gaire bé sempre entre els 2 i 6 graus) i temperatures màximes típiques de l'anticicló.

Bé res més, anirem seguint la situació i suplicarem als mapes que ens regalin moviment per als propers dies.

Salut i Meteo!

Read more...

MOVIMENT METEOROLÒGIC A CURT TERMINI, CALMA A MIG TERMINI, MOVIMENT A LLARG TERMINI (FRED) ?

dimarts, 15 de febrer del 2011

Doncs això, sembla que aquests propers dies tenim assegurat el moviment meteorològic, encara que els fronts que ens vagin creuant són d’una activitat moderadament baixa, notarem una petita baixada de temperatures i algunes precipitacions en forma d’aigua arreu, amb l’excepció del Pirineu. 


 
Entre dimecres i dijous ens creuarà un front de poca activitat en general, però alhora amb una bossa d’aire fred en alçada que pot reactivar-les i donar algunes tempestes i puntualment registrar quantitats significatives, sobretot a la meitat EST durant la tarda alhora que s’aniran obrint clarianes pel SUD on entrarà el vent de mestral amb força.


Un cop hagi passat aquest front donarem pas a un potent anticicló que ens acompanyarà mínim una setmana. Aquest se’ns situarà a sobre i amb tendència que a llarg termini es desplaci.


Si l’anticicló s’acabés desplaçant sembla que ho faria cap a les illes britàniques, i alhora allargant-se capa al sud d’escandinàvia i Rússia, així possibilitant possibles fluxos de l’interior del continent.


 Bé, no faig més ciència ficció, ara per ara gaudim d’aquestes precipitacions, (que fan falta), i també dels possibles paisatges que ens ofereixi el cel, que de ben segur seran fotogènics.
Salut i Meteo!

Read more...

Escapada al Puigmal i seguiment meteorològic

dissabte, 12 de febrer del 2011

Ja feia uns quants dies que no actualitzàvem, i ja tocava. Primer de tot, voldria presentar-me. Em dic jnbx94 i a partir d’ara col·laboraré en algunes publicacions amb el bloc.




Aprofitant les nevades que hi va haver fa 15 dies i l’anunci de bon temps vàrem decidir fer una escapada cap als Pirineus, més concretament al cim del Puigmal el cap de setmana passat.




Abans però, varem fer un viatge de dues hores fins arribar al peu de la muntanya. Teníem previst fer l’ascensió per la cara nord, des de les pistes del Puigmal (França). Al sortir de la nostra ciutat la temperatura era de 5ºC. Ja a Puigcerdà aquesta era d’uns (-4ºC), però degut a la inversió tèrmica, la temperatura va augmentar fins als 5ºC, a les pistes d’esquí del Puigmal. Pel fred no havíem de patir. A les 9 de matí començàvem a caminar, la neu estava situada majoritàriament al peu de la muntanya. D’aquesta manera aprofitant la traça que ja havia marcat un grup d’excursionistes vam ascendir la muntanya. Hi ha haver un tros una mica dificultós, amb abundància de plaques de gel. Aviat va sortir definitivament el Sol. A les 12 i quart ja érem al cim més alt del gironès i un dels quatre cims que sobrepassen els 2900 metres d’altitud. Hi havia molt bona visibilitat (es veia Collserola), la temperatura era bastant alta per estar a més de 2909,6 metres, malgrat tot, el vent era present. El paisatge era esplèndid, es veia tota la serralada del Cadí i la majoria de cims de l’Alta i Baixa Cerdanya, (el Carlit, el Puig Peric, el Puigpedròs, la Tossa d’Alp).




Per baixar ens vam dirigir cap al petit Pic del Segre i varem anar a parar al coll que l’uneix al Puigmal de Llo (2810m). L’afluència de gent era considerable. Finalment vam agafar aquest coll per baixar, sense seguir la traça de neu que ja hi havia marcada fins arribar al punt de sortida. La temperatura ja era de 15ºC a les dues de la tarda. Volem demanar disculpes ja que no tenim gaires fotografies d’aquella jornada.
Muntanya i temps són dues paraules que van molt relacionades. Així doncs els qui us agradi gaudir d’un bon dia al Pirineu, fent excursionisme, esquiant, practicant altres activitats ludicoesportives o simplement veient les espectaculars vistes d’aquesta zona del nostre país no dubteu en anar-hi.
SEGUIMENT DE LA SITUACIÓ
Seguim amb el ferm anticicló sobre nostre, tot i que sembla que podríem tenir canvis al començament d’aquesta setmana vinent ( pluja a gran part de Catalunya i neu als Pirineus, el Montseny i a les muntanyes de Prades possiblement).
Dilluns estaria marcat per les precipitacions febles, amb una cota al Pirineu que començaria als 1100msnm baixant als 600msnm al final del dia alhora que la precipitació minvaria. Fora del Pirineu les precipitacions serien dèbils amb una cota estancada als 1000 – 1100msnm amb vents del NO.
Dimarts seria un dia variable a primeres hores amb alguna precipitació al sud, i a partir de migdia poden créixer nuvolades que descarreguin forts ruixats a qualsevol lloc del país. Amb una cota als Pirineus baixant dels 1000msnm fins als 500msnm el dimecres, cal puntualitzar que les precipitacions al Pirineu podran persistir tota la jornada de dimarts i dimecres. Fora el Pirineu la cota al principi del dia estarà al voltant dels 800msnm pujant cap als 1000msnm a les hores centrals del dia, moment on poden créixer nuvolades actives i deixar ruixats destacables fins les últimes hores del dimarts quan la cota rondarà els 700msnm, alhora que la precipitació minvi, encara que puntualment la cota pot baixar als 600msnm en cas d’un fort ruixat.




Salut, muntanya i meteo!

Read more...

Contador

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP