APARELLS DE MEDICIÓ METEOROLÒGICA

Aparells
Caseta meteorològica
	1) Situació: El terreny ha de ser pla, sense obstacles a prop (edificis, arbres...) i envoltat d'una àrea amb gespa(a ser possible). Cal determinar la latitud, la longitud i l'alçària on es troba l'estació. 2) Instal·lacions: · Exteriors: Caseta meteorològica: Ben ventilada i de color blanc. La plataforma de la base ha d'estar a 1'20 m del terra i el lloc per col·locar els aparells de mesura de la temperatura, humitat i evaporació a 1'50 m del terra.
El termòmetre
	El termòmetre és un instrument que ens serveix per a obtenir la temperatura. La majoria de termòmetres que trobem són els de mercuri: aquests es basen en la dilatació que pateix el mercuri dins un estret tub de vidre. La dilatació és produïda per efecte de la calor sobre la matèria: la calor augmenta el volum i el fred el disminueix. Això fa que el mercuri puji i baixi dins del estret tub de vidre. No hi ha cap forma fàcil de fer-ne un a casa, així que és més adient comprar-ne un; no són gaire cars i hi ha molts llocs on els venen. Trobareu diversos tipus de termòmetres (digitals, de mercuri, ...), però si el que mirem és l'objectiu d'aquest termòtres hi ha dos tipus. El termòmetre clàssic amb una columna de mercuri que ens indica la temperatura actual. El termòmetre de màxima i mínima: Són uns termòmetres que tenen dos petits ferros dins el tub de forma que ens indiquen la temperatura màxima i la mínima fins al moment en que mirem el termòmetre. Aquests termòmetres tenen un dipòsit d'alcohol i tot seguit mercuri; aquests petits ferros es troben a l'extrem del mercuri de forma que quan aquest es dilata o es contrau empeny a aquests ferros fins al punt on la temperatura ha arribat a ser màxima o mínima, de forma que quan nosaltres mirem el termòmetre veiem aquests petits ferros en els límits a on ha arribat el mercuri.
El baròmetre
	El baròmetre ens ajuda a mesurar la pressió atmosfèrica. Aquest aparell és molt útil perque observant pujades i baixades de pressió podem tenir una idea del temps que s'acosta. Generalment el baròmetre indica la pressió en mil·libars, tot i que podria ser possible trobar-los en altres mesures. Els baròmetres, al contrari de la majoria d'aparells meteorològics, el podem deixar dins de casa; no cal treure'l a l'exterior. Hi ha diversos tipus de baròmetres, però potser els més coneguts són el de mercuri i els aneroides. Els baròmetres de mercuri es troben basats en els experiments de Torricelli (investigueu sobre els seus experiments si voleu saber què va fer!). Els baròmetres aneroides es basen en la deformació que produeix la pressió sobre una caixa metal·lica buida i hermèticament tancada. La veritat és que els baròmetres no són molt econòmics. Una forma de fer-vos un baròmetre a casa és la següent: agafeu un recipient que no feu servir que no sigui gaire gran, tapeu-lo hermèticament amb un fina capa de plàstic o làtex que sigui elàstica. Si heu tapat bé el recipient, les diferències de pressió que s'establiran entre l'interior del recipient i l'exterior farà que la capa de làtex s'infli i es desinfli depenent de si la pressió baixa o puja. Correcció de les lectures de pressió dels baròmetres de mercuri
L'higròmetre
	L'aparell que ens mesura la humitat relativa és l'higròmetre. L'aire accepta una determinada quantitat de vapor d'aigua, per saber quin tant per cent d'aigua ha acceptat l'aire només ens cal l'higròmetre. L'higròmetre més habitual és el de cabell. Es fonamenta en la propietat que tenen els cabells de dilatar-se o acurtar-se en variar l'humitat relativa; per a fer això cal haver desengreixat els cabells primer amb un bany d'alcohol o éter. Poden fer-se servir cabells humans o de cavall. Els higròmetres són més econòmics que els baròmetres. Podem construir-nos un higròmetre de cabell amb un ble de cabells prèviament desengreixat (tal i com s'ha explicat abans). Enganxem una petita plomada a una banda del ble de cabells (pot ser una petita fusta amb un clau que farem servir de indicador) i usem l'altra banda del ble de cabells per a penjar-ho en un lloc i ho deixem en vertical. Per a regular-ho podem fer servir aquest mètode, fiquem el nostre muntatge en una galleda que tingui a dins un recipient amb aigua molt calenta i tapem la galleda. Al cap d'una estona (una hora), s'haurà aconseguit dins el cub el punt màxim d'humitat (saturació) i maracrem el 100 en la nostra escala. Per a marcar el zero en la escala només haurem de ficar el nostre higròmetre dins una galleda amb calç viva molt fresca i al cap de 24 hores ja tenim el zero en l'escala. Higròmetre o sicròmetre La humitat relativa de l'aire es pot mesurar amb un higròmetre o amb un sicròmetre. El primer té l'avantatge de que dóna directament les dades i de que és força més econòmic però no és gaire precís. El segon consta de dos termòmetres: un sec i un altre amb el dipòsit de mercuri recobert d'una roba que parteix d'un petit dipòsit amb aigua i que té la funció de mullar contínuament el termòmetre. Per saber la humitat relativa de l'aire cal conèixer la temperatura en els dos termòmetres, es fa la diferència i es mira en la taula que porta l'aparell. Encara que el primer dia la utilització del sicròmetre és més complexa que la de l'higròmetre, a la llarga compensa perquè les dades que ens dóna són molt més fiables.
El pluviòmetre
	Per a mesurar la precipitació per unitat d'espai tenim el pluviòmetre. És important tenir en compte que el pluviòmetre recull tot tipus de precipitació: neu, aigua, calamarsa... Hi ha diversos tipus de pluviòmetres. El més usat és el de Hellmann que consisteix en un recipient en forma de tub cilíndric que te una boca bisellada i un diàmetre de 159,6 mm que correspon a una superfície de 200 cm2. Dintre del pluviòmetre de Hellmann hi ha un petit recipient que rep tota l'aigua que recull el pluviòmetre. Tot just quan ha acabat de ploure és vessa l'aigua en una proveta per saber quants militres d'aigua han caigut i es divideix per 200 cm2, de forma que s'obté la quantitat de precipitació en militres per centímtre quadrat. Pasar-ho a litres per metre quadrat és molt fàcil, tenint en compte que: 1000 mililitres = 1 litre 10000 cm2 = 1 m2 Fer-se un pluviòmetre és molt fàcil! L'única cosa que hem de fer és calcular la superfície de la boca del nostre recipient on recollirem l'aigua de pluja. Després abocarem l'aigua recollida en una proveta on mesurarem el volum d'aigua que ha caigut i farem els càlculs pertinents.
El penell
	Un clàssic de la meteorologia. L'anemoscopi o el penell ens indiquen la direcció d'on prové el vent. Us en podeu fer un a casa, segur que trobareu mil i una formes de fer-lo.
L'anemòmetre
	L'anemòmetre ens permet saber la velocitat del vent. La tecnologia que s'usa és la mateixa que fa cents d'anys. Es fa servir un molinet que gira en funció de la força del vent, aquest va unit a un comptakilòmetres ja graduat, que ens dóna la velocitat del vent. La veritat és que fer-se un anemòmetre no és molt costós ni molt difícil.