La dinàmica històrica de les relacions socioambientals I: Del passat cap al futur

Hola, bona tarda. Hem presento. Sóc un estudiant de primer any de Ciències Ambientals a la Universitat de Barcelona. Aquest grau és una carrera moderna, que estudia les relacions que s’estableixen entre el medi físic, el medi biològic i el medi social, els problemes que s’originen i les solucions possibles que es plantegen. Avarca coneixements de biologia, geologia, química, física, economia, dret, geografia o sociologia. Durant els meus primers posts vull introduir les interaccions socials entre la població humana i el medi ambient.

Espero que us agradi!

La dinàmica històrica de les relacions socioambientals I: Del passat cap al futur 

Quins canvis es poden produir en el medi ambient en relació als canvis tecnològics de la Revolució Industrial a partir del segle XIX?

A principis del segle XX, els geògrafs parlaven dels modes de vida, definits com les diferents formes adaptatives de les col•lectivitats humanes als seus entorns naturals. Els modes de vida de muntanya, de les planes agrícoles i les franges costaneres, les dels deserts, etc. (Paul Vidal de la Blache). Les diferents estratègies adaptatives s’havien anat experimentant al llarg de la història de les col•lectivitats humanes, consolidant-se les relacions més adequades en funció dels condicionants físics, les normes socials (treball i estructures de dominació) i cultura. En l’escala mundial, abans de la Segona Guerra Mundial (anys 30 i 40) els geògrafs parlaven del ekumene: l’àrea terrestre amb condicions físiques de habitabilitat (Max Sorre) . Fora del ekumene el poblament humà era molt difícil i precari. Eren relacions adaptades a les especifitats regionals, i les variables bàsiques de la adaptació eren:

a) Treball, associat a la dimensió social i cultural
b) Terra, associat a la dimensió física i ecològica 

Tot i així, en aquells anys també hi ha diferencies importants en el món occidental, associades a la urbanització i la expansió del sistema capitalista. En els països pobres les col•lectivitats tradicionals estaven canviant en el marc de les primeres economies globals (colonialisme i primer neocolonialisme). 

Gràcies a les desigualtats de la pressió humana en funció a la riquesa, actualment el model de vida dominant és el de consum. La responsabilitat dels canvis ambientals és socialment desigual, el 20% de la població disposa del 70% de la riquesa de la humanitat, per tant, són els principals contaminadors perquè són els responsables del consum i la creació. L’expansió i la globalització econòmica estan reduint els recursos naturals i les capacitats de les col•lectivitats de viure amb les seves pròpies capacitats adaptatives (reducció del ekumene).

Les activitats humanes adopten al llarg del segle XX un paper dominant. Fins el punt que actualment es parla de la fase del antropocè com a actual fase geològica (i seguint l’holocè). Aquesta nova fase es caracteritza per:

a) Mobilització de grans quantitats de materials modificant processos físics 

b) Modificació dels cicles químics Les innovacions en energia modifiquen les formes de relació senzilla terra – treball i acceleren la capacitat humana de modificació ambiental.

A finals del XIX, Georges Perkins Marsh ja parlava de l’enorme capacitat de degradació ambiental de les noves societats industrials, i al 1912, Jean Brunhes va introduir el concepte de les economies depredadores.  

El futur depèn directament del present i de la inflexió socio-ambiental dels mitjans del passat condiciona el nostre present. Per això vull remarcar la importància del present. En la pròxima publicació parlaré sobre informes que s'han realitzat sobre l'estat del planeta i les previsions de futur que s'han desenvolupat a partir d'elles. I com diu en Bascat... 

Salut i meteo!