Espectacular sistema convectiu a Holanda

Aquests dies als Pirineus s'estan generant moltes nuvolades convectives que acaben deixant tempestes. Aquestes tempestes es caracteritzen pel desenvolupament vertical del núvol. Aquestes núvols que creixen verticalment i acaben deixant tempestes i ruixats s'anomenen cumulonimbus. 

Us passo i us comento breument un esquema perquè veieu com es formen aquestes nuvolades verticals:

Aquests núvols convectius es formen en dies de calor (com els que actualment tenim) i en dies que hi ha una mica d'aire fred en alçada. Doncs bé, l'aire càlid al ser menys dens es veu forçat a ascendir fins a arribar en una zona on topa amb aire més fred (en el cas de la imatge el nivell de condensació és de 0ºC) i on aquest aire càlid que s'ha refredat ja no pot contenir més humitat, en aquest moment es produeix el procés de formació de núvols, en aquest cas convectius. Ara bé, que els núvols acabin descarregant dependrà de la quantitat d'humitat de la massa d'aire càlida que ha d'ascendir. Si la massa d'aire càlid és de poca humitat, es podran formar cúmuls de poca entitat i poca cosa més. 

Una pregunta freqüent que ens podríem fer ara és la següent: Perquè si a Lleida fa més calor que en alguns punts del Pirineu, perquè no hi plou allà?

Primerament, en les situacions de nuvolositat convectiva és important que l'ascens de l'aire sigui fàcil, i al Pirineu, aquesta característica es compleix a causa de l'orografia. En canvi a Lleida no hi ha relleu abrupte, només la zona del Montsec (la qual genera el major nombre de tempestes de la zona). 

Una altra causa, és que el Pirineu es veu més o menys influenciat per una banda de l'oceà Atlàntic i per altra del Mediterrani fent que s'acumuli força humitat a les masses d'aire, i per tant facilita que en un darrer moment puguin créixer nuvolades si la situació es la idònia. En canvi a Lleida és una zona més aviat seca i que en aquestes situacions les masses d'aire són més aviat seques.

Explicat breument, us deixo la seqüència d'imatges captades per satèl·lit de l'espectacular creixement convectiu a Holanda i un altre a la zona dels Càrpats. Que gaudiu de l'espectacle!

Salut i Méteo! 

Read more...

Farà bon temps aquest estiu? Passarem calor?

A un mes de que comenci l'estiu, és el moment de repassar el que diuen els models estacionals. Amb aquests ens podrem fer una idea general de com poden ser els diversos mesos d'estiu. Aquests models, mesuren el tant per cent per sobre i per sota de la mitjana de les variables meteorològiques de temperatura i precipitació. 

Comencem amb els models de temperatures per als pròxims 6 mesos:

A primera vista, podem veure que les temperatures a Catalunya entre els mesos de juny i agost serà entre lleugerament i moderadament més baixa que el normal. En canvi, de cara al setembre es capgira aquesta tendència negativa. El setembre, per tant ja seria lleugerament més càlid del normal.

Pel que fa a les precipitacions, sembla que el balanç pluviomètric seria positiu els 3 mesos de més calor (juny, juliol i agost), per tant, és una bona dada, ja que apaivagaria la possibilitat d'incendis. En canvi de cara al setembre sembla que les precipitacions podrien ser un pèl més baixes que el normal.

A grans trets, podem destacar que ara per ara, se'ns presentaria l'estiu més òptim sobretot per la natura, ja que la possibilitat d'incendis baixa considerablement amb aquests models a hores d'ara. Ara bé, només són models orientatius i molt probablement que com cada estiu patim alguns dies d'onada de calor, encara que aquests models no ho marquin.

Això sí, estigueu tranquils que els que volgueu podreu anar a la platja!

Salut i Méteo!

Read more...

Lleugera inestabilitat per demà al matí

Bona tarda !

Sembla que de cara demà una petita baixa en alçada podria comportar una lleugera inestabilització del temps. 

Veiem de quina manera i com ens pot afectar aquesta aquesta inestabilitat.

Si mirem els mapes a 500 hPa (mapes que detecten la temperatura a 5000 metres, la pressió Geopotencial i la pressió en superfície) veiem que aparentment la situació és de tranquil·litat i sota la influència de les altes pressions, al voltant dels 1020 hPa i els 1025 hPa. Res fa pensar que ens llevarem amb molts núvols.

Doncs bé, el causant d'aquest canvi de temps serà la formació d'una petita depressió a escala local propera a la costa central. La convergència dels vents implicarà un augment de la nuvolositat i la posterior formació d'algunes precipitacions. Feu clic per ampliar els mapes.

Com que la depressió local és mínima, i les temperatures no seran gaire altes només podem esperar algunes precipitacions a zones de la costa central on hi hauran unes temperatures  més elevades i els vents de mestral i de tramuntana no impediran que la nuvolositat escampi. Evidentment, a la zona litoral les humitats seran més elevades, fet que afavoreix el creixement de les nuvolades.
Com a molt esperem terres mullats, en cap cas superar els 2 - 3 litres a molt estirar.

Us deixo les imatges que vam captar ahir a Vilanova i la Geltrú, durant la posta de sol.

Salut i Méteo !

Read more...

Científics russos pronostiquen un refredament per a finals de segle

Us deixo un breu article sobre canvi climàtic i una altra possibilitat apart de la de l'escalfament global. Veurem si la teoria dels Russos va ben encaminada... Salut i méteo!

Els estudis dels científics russos indiquen que la massa de gel creix i decreix cíclicament, per la qual cosa demostren que l'escalfament global continu ‘és un mite’

MOSCOU, RÚSSIA (26/MAR/2012).

Científics russos asseguren que els cicles de creixement i decreixement dels gels de l'Àrtic demostren que l'escalfament global continu “és un mite” i als cicles climàtics actuals els seguirà una etapa de refredament global del planeta cap a finals d'aquest segle.

Recents estudis han observat l'alternança de cicles de creixement i disminució en la massa de gel de l'Àrtic, va assegurar avui en Novosibirsk (Rússia) l'acadèmic Nikolái Dobretsov, president del Concili científic de ciències naturals de l'Acadèmia de Ciències russa.

“El mínim de massa dels gels es va registrar el 2007. Entre el 2008 i 2011, i pel que sembla en el 2012, el gel ha tornat a créixer. Els hiverns en l'Àrtic són més freds. I per això ja és obvi que l'escalfament global continu és un mite”, va dir Dobretsov en una roda de premsa, citat per l'agència Interfax.

Els estudis dels científics russos indiquen que la massa de gel creix i decreix cíclicament, per la qual cosa a les fases d'escalfament les seguiran unes altres de refredament.

“Cap a finals del segle començarà un refredament global i no un escalfament, són els últims pronòstics”, va apuntar l'acadèmic rus.

Dobretsov va subratllar que per poder precisar les previsions és necessari desenvolupar una complexa xarxa d'estacions observadores a la regió de l'Àrtic.

“L'Àrtic no és només la ‘cuina del clima’, sinó el lloc més sensible, el que més sofrirà les conseqüències ja sigui d'un refredament o un escalfament global”.

yulibeth jimenez

Read more...